Martinenc “A” 1 - 6 Mollet “A”

A la primera embranzida ja ens han fet fora. Aquest matí a la segona semifinal de la copa Barcelona el Benjamí “A” dels Dimonis Vermells ha caigut derrotat per un Mollet que només ha jugat al contraatac (1-6).

Avui parlarem ben poc del partit. Tot i que a la primera part els nostres han jugat millor que a la segona, la dinàmica del partit ha estat semblant a la dels darrers enfrontaments. Començament caut, rebem algun gol 0-1, segon quart sempre el millor dels del Guinardó 1-1, i avui abans d’anar a la banqueta hem rebut un altre 1-2.

No estava perdut ni estava guanyat. La major part d’ocasions de gol eren del nostre costat i nosaltres posàvem l’hoquei i ells l’oportunisme.

Comença la segona meitat amb un to semblant que la primera i, progressivament, el partit es va desfent i desfent fins arribar al típic final de partit d’anada i tornada. Mentrestant, el Mollet anava robant boles al mig del camp i anava marcant gols. Avui no hem estat a l’alçada, no hem tingut l’ofici d’altres ocasions, no hem sabut jugar un partit d’aquestes característiques.

Tots sabem que els nostres xavals estan en una etapa formativa i que, de moment, tots estem ficats en això de l’hoquei bàsicament perquè els nanos hi gaudeixin i es formin en l’esport. Per tant, mai no em parlat d’objectius, més aviat sempre hem parlat d’il·lusions, il·lusions que d’alguna manera ja estan més que satisfetes havent arribat on hem arribat.

Sense objectius, hem disputat una final a quatre amb molta il·lusió. Cada pas que hem anat fent pel camí ha estat una victòria, cada eliminatòria superada una final ja guanyada, així que vencedors o vençuts avui, s’han superat uns objectius que mai no es van fixar i s’han satisfet unes il·lusions que romanen intactes per l’any que ve.

Força Martinenc!