Dissabte: Benjamí “A” 4 - 4 Voltregà “B”

Diumenge: Voltregà “B” 2 - 3 Benjamí “A”

Com si es tractés d’un equip d’alta competició, el passat diumenge el Benjamí “A” dels Dimonis Vermells, amb molt d’ofici, va aconseguir ficar-se a la “Final a Quatre” de la Copa Barcelona, que es disputarà el proper diumenge 5 a les instal·lacions de Vilassar de Mar.

Primer partit.

Nervis. Voltregà és un nom que fa por. Pavelló ple, i ambdós equips surten a la pista. Comença el partit i, per què serà que sempre se’ns avança el rival? Als pocs minuts, 0-1. Els del Guinardó comencen a fer-se a la pista i al rival. A mitja primera meitat ja comencen a dominar el joc. En aquest tram del partit marquen tres gols consecutius i ofereixen els millors minuts de joc de tota l’eliminatòria. Al descans, 3-1.

A la represa, la tensió tenalla els nostres. Per alguna raó desconeguda, dels brillants últims minuts de la primera meitat, passem als desordenats quinze minuts de la segona. Un Martinenc desdibuixat, no és capaç de controlar un partit que es va convertir  en una disbauxa de contraatacs amunt i avall per part de tots dos equips. Als d’Osona els interessava aquest estil de partit i en van treure un bon fruit, aconseguint l’empat final 4-4.

Al vestidor, cares llargues. Tots sabíem que anar a Voltregà amb un empat podia no ser prou.

Segon partit.

En la recent visita al pavelló de Vinyoles fa uns mesos, els nostres varen trobar-se força incòmodes per les característiques d’un terratzo molt lliscant. Comprovem el terra i sembla que en aquest temps la pista s’ha desgastat una mica i no rellisca tant. Millor.

Els Dimonis Vermells surten a escalfar i a fer-se amb la pista. Xiulet inicial i, en aquesta ocasió, son els del Guinardó qui comencen dominant el joc. Llargs atacs estàtics i control dels contraatacs en les pèrdues de bola. Tot i aquest control, una altra vegada els rivals s’avancen al marcador; un contraatac i 1-0, un altre contraatac i 2-0. El Míster demana temps i reordena el sistema. De la mateixa forma que en el primer partit, els últims minuts de la primera part són del milloret dels Dimonis Vermells, i es remunta totalment el marcador per anar al descans amb el 2-3 que seria el resultat final.

Comença la segona part i, al contrari que el dia anterior, els visitants donen una lliçó d’ofici i d’hoquei control durant 15 minuts. Els del Martinenc gaudeixen de moltes més ocasions de gol que els locals, i no hi ha contraatacs letals per part dels blanc-i-blaus, que tampoc no són capaços de trenar més de cinc passades seguides en atac estàtic, gràcies a una bona defensa individual dels nostres. La bola no ha volgut entrar en cap de les múltiples ocasions de les quals han gaudit els vermells. S’apropava el final, la tensió anava en augment i tot plegat es traduïa en un major nombre de faltes. Mancant un minut per al final, els nostres fan la novena falta d’equip. No hem de fer-ne més! Els locals, amb molta experiència i picardia, han aconseguit fer xiular la desena a vuit segons del final.

Falta directa. Davanter del Voltregà i porter del Martinenc, cara a cara, per decidir si es forçava una pròrroga o els Dimonis Vermells s‘enduien la classificació. Com en un duel del “Far West”, concentració i mirades fixes. S’executa la falta i el nostre porter aconsegueix aturar el xut i el següent remat. Final i classificació, després d’una segona part amb un parcial de 0-0, jugada amb molt d’ofici pels nostres.

I acabem amb els agraïments; en primer lloc, a la nostra incondicional afició. A menys de tres hores de la gran Final de la Champions, va venir a omplir el pavelló i donar un suport vital als nostres. Gràcies. En segon lloc, a la afició, jugadors i cos tècnic del Voltregà, (i ja és el segon cop que els felicitem aquest any), sou uns senyors! El vostre comportament en tot moment ha estat exemplar, com exemplar és la tradició d’hoquei de la que podeu fer gala. Gràcies per dignificar aquest esport.

I ara,.... a per la Copa!

Força Martinenc!