SATHER BLANES 9 - ODONT QUALITY MARTINENC 3

Aquest podria ser el resum del partit ja que els nostres jugadors sembla que no fan cas  a l’entrenador i van a la seva. Enlloc de posar-se  be en la pista i fer les jugades assajades als entrenaments, els nervis ens traeixen i anem darrera la pilota com a desesperats (Carles Dulsat dixit). Aquesta va ser la tàctica del Blanes que nosaltres varem imitar de principi a fi, però amb més encert per part d’ells que no de nosaltres. A pocs minuts de començar el partit i sense massa defensa li van clavar tres gols a la Inès que estava una mica desesperada. Només destacar en aquesta primera part el gol de’n Max que ens va fer somiar amb la remuntada que tots desitjàvem. La primera part va acabar amb un 4 a 1 que no era insalvable.

La segona, amb el Kevin a la porta, va començar millor amb un gol molt maco d’en Joan que ens va fer ballar a la graderia i cridar de valent i un tercer d’en Lluís, de falta directa, que li va colar al porter contrari enganyant-lo de ple. 4 a 3 era un resultat esperançador que va durar ben poc ja que la resta de gols van anar arribant de manera continuada. Ni en Pol, ni l’Albert ni el Guille van poder fer res més. Els xuts a porta s’estavellaven als pals, al travesser i al porter contrari.

El millor, com sempre, va ser la trobada gastronòmica que varem fer al restaurant La Laia, al passeig marítim davant de mar, tot i que el dia no acompanyava gaire i ja presagiava la gran nevada que ha caigut a mitja Catalunya i sobretot a les comarques de la Selva i l’Empordà. Bon vi i un pica-pica de la casa abundant que ens va fer oblidar el resultat del partit i que va fer que els nois acabessin jugant a la sorra de la platja amb la nostra mascota, en Caspinenc, que ens acompanya a tots els desplaçaments.

A veure si el fred d’aquesta setmana ens desperta una mica i fa que el proper desplaçament al Congrés ens torni l’alegria de la victòria i defugi la sequera de gols que patim.

Força Martinenc!!!